Translate

dissabte, 24 de setembre del 2016

LLEGENDA XINA DE L'AU FÉNIX I EL DRAC XINÈS

Explica la llegenda xinesa que quan la deessa terra es va formar, tot estava en caos, els dracs van fer un paper molt benèfic, ja que intentaven restablir l'ordre.

La deessa Terra que s'estava formant era l'emperadriu Feng, i s'anava creant en desordre, i la seva forma física era l'au Fènix, però s'anava creant en pura creativitat i energia. Era el Drac Long el que ordenava aquesta creació.

Long es va enamorar de Feng, i controlava de forma pacient el seu desordre creatiu. Junts equilibraven el TAO.

Quan el Drac Long i el l'emperadriu Feng s'equilibren el Tao resplendeix com una perla banyada en la llum més pura.

No lluita el Drac Long amb l'au fènix (emperadriu Feng) Ells s'estimen, i es busquen, es complementen i s'equilibren. Sense l'au fènix no existeix la creació infinita, el ressorgiment de la vida infinita i eterna, i sense el Drac Long, no hi ha l'equilibri de l'ordre. Per això, el Drac i l'au Fènix són les imatges dels sagrats principis del Ying i el yang.

L'au fènix, és un ocell de bon auguri, en totes les cultures, i a la Xina, figura entre els quatre esperits de la llegenda xinesa. Segons una obra clàssica d'aquest país: "entre els 360 animals amb plomes i ales, el fènix es troba en el primer lloc entre tots". L'au fènix constitueix al costat del Drac, la cultura de fènix i el drac de la Xina, formant així una part molt important en la  tradició del país.

Les plomes ratllades de l'au Fènix són de múltiples colors. Les ratlles del cap de l'au Fènix signifiquen virtut, les ratlles en les ales expressen el ritus, les posteriors representen justícia, les davanteres simbolitzen la humanitat, i les ratlles al ventre, la fiabilitat. Vol dir que el cos de l'au Fènix simbolitza les cinc moralitats.

L'au fènix es pronuncia en xinès com Feng Huang. Feng significa l'ocell mascle, i Huang, femella. Feng i Huang volen en conjunt i signifiquen l'harmonia matrimonial. Raó per la qual, en les habitacions nupcials sol pintar alguns motius d'aus fènix volant. L'au Fènix amb el Drac és un bon amulet per a la parella. Protegirà el seu amor sempre.

En altres cultures, l'au fènix és com un semidéu, capaç de nobles accions i portar un amulet de l'au Fènix, és atorgar al que ho porta la capacitat de poder discernir entre la bondat i maldat de les persones, a qui tendeix a ajudar en funció d'aquest criteri.

Avui en dia, el Au Fènix representa un símbol important i rellevant en la vida de tots els éssers humans: l'esperança, i la capacitat de regenerar-se. 

A la Xina, s'usa l'emblema de l'au fènix i el Drac com a amulet ideal per a qui està en un moment difícil en la seva vida.

diumenge, 11 de setembre del 2016

MITES I LLEGENDES AL VOLTANT DE LA CONSTEL·LACIÓ DEL DRAC

Here's a fun ornamental illustration by Gustav Mossa, dated 1959.


La Constel·lació de DRACO és una constel·lació de l'Hemisferi Nord; no té estrelles molt brillants. El seu cap és un quadrilàter d'estels situats entre Hèracles i l'Óssa Menor. Hèracles, aparentment aixafa el cap del Drac. Etamin és la seva estrella més brillant i Thuban és la que va ser estrella Polar fa 4800 anys.

Aquesta Constel·lació abasta 1083º quadrats de cel, abastant en el seu si i protegint gairebé íntegrament a l'Óssa Menor. La Constel·lacions confrontades són Bootes, Hèracles, Lyra, Cignus, Cepheus, Ursa Minor, Camelo- Pardalis i la Ursa Major. 

Les Dracònides  són els corrents de meteors que tenen lloc el 9 d'octubre.

En els llibres sagrats xinesos també hi ha un jardí en el qual creixien arbres que produïen la fruita de la immortalitat i que també els custodiava una serp alada anomenada Drac. Veiem en moltes llegendes que un Drac temut per tots protegeix llocs sagrats.

En total contrast amb la mitologia occidental, en l'oriental els dracs poques vegades són descrits com a éssers malvats, temibles i poderosos. Ells també fan justícia, són benèvols i porten bona fortuna. Hi ha llegendes sobre diversos éssers immortals que van lluitar contra dracs malignes, però tals monstres pertanyen a històries estrangeres. Els dracs han de ser respectats i temuts de la mateixa manera que un governant honest.

Per aquesta raó, el ​​símbol del drac és signe d'autoritat, i per això s'usa en les togues dels membres de a família imperial i de la noblesa. Generalment es considera que els dracs són aquàtics, viuen en llacs, rius i mars, i mentre més gran sigui l'extensió de l'aigua, major és el poder del drac. No obstant això, hi ha dracs que habiten al cel, on un quart de l'espai és anomenat el 'Palau del Drac Verd' en referència a les estrelles que formen la constel·lació del Drac a l'astronomia xinesa. L'aparició de la constel·lació anuncia la temporada de pluges.

El drac volador que habita al cel és reconegut universalment com a símbol de la cultura xinesa i del seu poble. Els xinesos es refereixen a si mateixos com els 'Descendents del drac'.

Es creu que els dracs tenen el poder de transformar-se en atractius humans per barrejar-se amb la gent. Per exemple, l'emperador Hirohito afirmava descendir de la princesa Fruitful Jewel, filla d'un rei Drac. És aquesta creença la que jeu en l'origen del drac.

Al voltant del 1.800 A. de C., l'indicador celestial (l'estrella polar) no era l'estrella del Nord (Polaris), sinó Thuban, un estel de la constel·lació coneguda com 'Draco' o 'Drac'. 

A Egipte, a la Cambra Funerària de Seti I, una de les més belles de la Vall dels Reis, hi ha una representació de les constel·lacions circumpolars. El bou és l'Óssa Major, en aquell temps era circumpolar i el Hipopòtam o Drac eren juntament amb l'Óssa Menor.

Draco és la vuitena constel·lació més gran ja que va des de les puntes de la Dipper (Óssa Menor) fins a la brillant Vega. Per a l'observador actual, no hi ha un estel brillant en la configuració. No obstant això, els passadissos de la gran piràmide de Gizah (Egipte) van actuar temps enrere com a canals per a la llum de l'estrella anomenada Thuban. Actualment és sabut que aquestes piràmides estaven orientades cap a Orió, i, en el moment de la construcció de l'Esfinx, cap a Lleó.

Angkor Wat, el gran Temple Budista Khmer, va ser construït en alineació amb la seva formació celestial. Encara que al 1.150 dC, la constel·lació del Drac es veia a l'inrevés sobre les restes medievals del lloc, però es van trobar restes del 10.500 aC que reflectien la constel·lació amb total exactitud.

La transició d'un sistema celestial a un altre va quedar registrada en les mitologies mundials pels relats de l'enderrocament dels Titans (Grècia) o d' Ashuras (Índia). Naturalment, aquest canvi va haver de ser justificat, i per això la Mare celestial serpentina, Tiamat, és considerada pels nous seguidors de la deïtat Marduk com un monstre maligne.

A la Mitologia grega representa Ladó, el Drac de 100 caps d'Hera que custodiava les Pomes del Jardí de les Esperides. 

Ladó vetllava el jardí de les Hespèrides o filles de la nit, situat a Mauritània, al peu de l'Atles. Gea li va donar a Hera un arbre de pomes d'or quan es va casar amb Zeus. Entre els arbres del jardí, les tres Hespèrides, anomenades Maia, Electra i Taigeles, destacaven per la seva bellesa i meravelloses veus.

La llegenda ens diu que en un atac d'ira provocat per Hera, Hèracles, el fill de Zeus, va matar la seva dona, els seus fills i dos dels seus nebots. En despertar i veure el que havia fet, es va aïllar del món, trencat de dolor, fins que el seu germà, Ificles, li va aconsellar anar a l'Oracle a la recerca d'una manera d'alleujar la seva pena. Allà, la sibil·la dèlfica li va encomanar realitzar una sèrie de deu proves, com a càstig pel que havia fet. Totes van resultar ser bufar i fer ampolles per Hèracles, que les va portar a terme amb facilitat, pel que Hera va aconseguir que invalidessin dues d'elles, concretament la segona i la cinquena. Per això, el jove va haver de fer dues tasques més, essent la penúltima robar les pomes d'or del jardí de les nimfes Hespèrides. 

Hèracles li demanà a Atles que recullis les pomes mentre que Atena i ell sostenien al cel. Atles, pensant que podia enganyar a Hèracles perquè es quedés sostenint al cel per sempre, va acceptar la missió content. Quan va tornar amb les pomes, Hèracles li va deixar anar el cel de nou en les seves espatlles.

Per complicar la feina, Hera; sempre plena de dolçor, havia deixat allí al seu drac de cent caps, anomenat Ladó.  Tot i ser un animal gairebé invencible, no va resultar especialment complicat per Hèracles acabar amb ell i robar el fruit daurat, com se li havia encomanat. Davant la pèrdua del seu guardià, l'esposa de Zeus el va enviar al firmament, sobre el cel del pol nord, on avui, a més, podem veure una de les cames de la constel·lació d'Hèracles cobrir el cap de l'animal, amb el qual sembla lluitar eternament.

Una altra història succeeix durant la guerra dels Titans contra Zeus. Atena va ser atacada per un drac. Ella el va llançar en l'aire, embolicant-lo al voltant del pol. Fins al dia d'avui, el drac roman en el cel de la nit. També hi ha llegendes que afirmen que la cua del drac es troba entre l'Óssa Major i l'Óssa menor perquè així Hera es va assegurar que Calisto i Arkas, l'amant i el fill de Zeus, mai poguessin estar junts.

A l'edat mitjana, van aparèixer nombroses llegendes relacionades amb el Drac i una d'elles és la que el relaciona amb Sant Jordi. Jaume I el Conqueridor explicà que a la ciutat de València, se li va aparèixer el Sant. Més tard, el Rei, explica que en la conquesta de Mallorca, en Illes Balears, els sarraïns li van descriure que van veure entrar, primer, a un cavaller muntat en un cavall blanc amb armes blanques i que ell va identificar amb Sant Jordi. La Creu de Sant Jordi apareix en l'escut d'Aragó, juntament amb quatre caps de moros, representant la victòria de Pere I a la batalla d'Alcoraz. Sant Jordi va passar a ser el patró de la Corona d'Aragó i Portugal. També és el patró de diverses de les Ordres de Cavalleria, entre altres, l'Ordre dels Templers.

A Etiòpia, Àfrica Oriental, al Sud d'Egipte, segons la llegenda, Jordi (Bet Giyorgis) es va aparèixer amb la seva armadura al Rei d'Etiòpia, que estava construint esglésies excavades a la roca i va demandar una església en el seu nom, que és una de les més belles d'Etiòpia i que s'afirma que va ser construïda pels Templers al segle XIII, i que pot ser que albergués l'Arca de l'Aliança.

La Llegenda de Sant Jordi ens explica que Jordi era un soldat romà que va néixer a la Capadòcia, actual Turquia. Jordi, en l'actual Líbia, anava muntat en el seu cavall quan es va trobar amb una donzella plorant d'amargor. Li va explicar el que li passava a petició del Cavaller; ella es negava a dir-li res i li demanava que fugís, ja que un terrible Drac anava a aparèixer. Havia estat triada a l'atzar, com tants altres fills dels habitants de la ciutat, per servir d'aliment, a canvi que aquest Drac que custodiava una font i que va fer el seu niu en ella, deixés als seus ciutadans utilitzar les seves aigües per a la seva supervivència.

Ell es va negar a fugir i li va prometre que salvaria a ella i a la ciutat de tan temible Drac. Amb la seva llança el va ferir i el va emmordassar, entrant amb ell a la ciutat perquè veiessin tots que el drac havia estat capturat. Un cop a la ciutat i prenent-ho com un miracle seva gent, es van convertir al cristianisme. Jorge va decapitar al Drac i aquesta llegenda va engrandir la gesta d'en Jordi.

A Anglaterra, George és un dels principals personatges del poema "Faerie Queen", contemporani de William Shakespeare i de la Reina Isabel I. El nom de George era usat com a crit de guerra, Cavaller Sant de la Creu Roja i el protector de la Mare de Déu. A La Reina de les Fades Spenser va agafar certes virtuts i els seus vicis oposats i els va donar una entitat humana en forma de cavallers i dames, convertint-los en monstres i bruixes. Spenser va morir de fam i no va poder acabar la grandiosa obra. Només hi ha sis llibres corresponents a la Santedat, Temprança, Castedat, Amistat, Justícia i Cortesia. El setè llibre havia d'estar dedicat a la Constància, però va quedar inacabat. 

El Drac és una figura poderosa i gairebé invencible. En funció de les diverses cultures, és un guardià, un savi o pot pecar de gran avarícia o cobdícia.

Els Dracs han tornat al nostre imaginari amb la Sèrie del Joc de Trons. Estan relacionats amb el Foc, el Sol, l'Energia Primordial, són els sustentadors, els que nodreixen. Animals temibles, difícils de domesticar.

El Drac de Gel és una constel·lació d'estrelles al nord al cel de Ponent. El seu nom presumiblement fa referència a la llegenda del drac de gel.

L'ull blau del drac de gel apunta cap al Nord, la cua apunta cap al sud. El Drac de Gel també apareix en els contes de la Vella Tata que explicava que l'alè del Drac de Gel era molt gelat.

Quan Bran Stark pregunta a Osha sobre com arribar al Mur i Més-Allà-del-Mur li diu que cal "buscar el Drac de Gel", i perseguir l'estrella que correspon al seu ull blau. Durant el seu viatge al Mur, quan Bran i els seus companys es perden en el camí un parell de vegades, esperen que passi una nit clara i freda quan els núvols no es fiquin, i mirar cap al cel per localitzar l'ull del Drac de Gel. Bran recorda que l'estrella blava a l'ull del drac assenyalava el camí cap al nord.