Translate

divendres, 1 de setembre del 2017

ELS DRACS A L'UNIVERS TOLKIEN III


Els grans dracs

En la història de la Terra Mitjana, destaquen alguns dracs per haver estat partícips de fets històrics importants. A continuació s'allisten els més importants.

Glaurung
Conegut com el Pare dels Dracs i el Primer Cuc, Glaurung va ser el primer drac que va aparèixer a la Terra Mitjana. Pel que sembla, va ser creat per les forces del mal de Morgoth a Angband per crear una arma terrible per destruir els Elfs de Beleriand. Té gran protagonisme en El Silmarillion, ja que constitueix un dels més perillosos aliats del Senyor Fosc.

A més de participar en les Grans Guerres de Beleriand, causa grans desgràcies a causa de que encisa amb la mirada a Túrin Turambar ia la seva germana Nienor, complint així la Maledicció de les Fills d'Húrin. Finalment, és mort per Túrin en els Barrancs de Teiglin. No es compta amb moltes descripcions, però se sap que no era alat i les seves escates eren daurades.

Ancalagon
Anomenat Ancalagon el Negre, va ser el més gran dels dracs creats per Melkor, i potser el més gran de la història de Cremi. Va participar en la Guerra de la Còlera, causant gran destrucció, fins que va ser mort per Eärendil. Es coneix que les seves escates eren negres, i la seva grandària havia de ser excepcional, ja que després de la seva mort va caure enderrocant les altíssimes torres de Thangorodrim.

Scatha
Aquest era el nom que rebia un dels dracs de les Muntanyes Grises que donava problemes als Nans. Va ser mort per Fram, un avantpassat de Eorl el Jove, que després fundaria el regne de Rohan. Es refereix sempre a ell com Scatha el Cuc, el que posa en dubte si realment era un drac.

Smaug
És potser el drac més conegut de la Terra Mitjana, sent l'antagonista principal a El Hobbit. Smaug era un drac de grans dimensions provinent del Bruguerar Marchito, de gran cobdícia, per la qual cosa va atacar el regne Nan d'Erebor i es va apoderar del tresor dels Nans. La trama d'El Hobbit gira al voltant de la recuperació del regne i el botí d'Erebor i de la venjança contra Smaug.


dijous, 31 d’agost del 2017

DRACS A LA PELL


El Drac és considerat un dels monstres més poderosos i ferotges de la mitologia tant a Àsia com a Europa exercint una forta fascinació que l'ha portat a incorporar-se en la majoria de les societats arreu del món.
Per diferènciar l'origen d'un drac oriental ens hem de fixar en la quantitat de dits de les seves urpes: els xinesos tenen cinc, els coreans en tenen quatre i els japonesos tres.En la kitologia xinesa hi han nou tipus de dracs que representen la saviesaa i el poder. Cada un d'ells té un domini o una característica pròpia:
  1. celestial
  2. espiritual
  3. terra
  4. món subterrani o submón
  5. banyes
  6. alats
  7. bobinat
  8. dracs grocs
  9. rei drac

El colors que llueix el drac en la tradició japonesa estan vinculats als punts cardinals i al comportament del Drac:
  • Dracs negres represnten en Nord i creen les tempestes quan es barallen
  • Dracs vermells també creen tempestes en barallar-se però repreesenten l'Oest
  • Dracs blaus provenen d'Orient i són una manifestació de la primavera
  • Dracs blancs pertanyen al Sud i representen el dol, la mort o la fam i al déu drac O goncho. Un drac blanc que vivia en un llac de Yamashiro es transformava cada cinquanta anys en un ocell anomenat O-Goncho, el cant s'assemblava a l'udol d'un llop. Cada vegada que l'ocell solcava el cel es produïa una terrible fam. Un cop, mentre FUK Hi observava el Riu Groc, va aparèixer un drac groc i li va lliurar un pergamí en què estaven escrits uns caràcters estranys. Es diu que aquest és l'origen llegendari del sistema xinès d'escriptura, els futurs kanji japonesos.
  • Dracs grocs estan destinats a ser dracs d'or i representen el drac Kinryu. No estan vinculats a cap punt cardinal i, gairebé són sempre invisibles fins que aconsegueixen la perfecció, en la qual es mostren breument a si mateixos.


Sigui quina sigui la tradició el Drac que es mostra volant representa vitalitat i força, l'ascensió o l'èxit. Sovint reresentat en lluita com analogia de la luita en la vida per ascendir plans de vida material i espiritual.

El drac és també un dels signes del zodíac i al seu torn, l'encarregat de governar els quatre mars que delimiten la terra habitable segons la mitologia xinesa. 

Hi ha quatre reis Drac:
  • El Drac Celestial, que governa les mansions dels déus
  • El Drac Espiritual, encarregat de dominar la pluja
  • El Drac Terrenal, qui marca el curs dels rius 
  • El Drac del Tresor Ocult o guardià dels metalls i les pedres precioses.


dimarts, 22 d’agost del 2017

EL CAMÍ DEL FOC DEL DRAC

El Reiki es descriu com procedent de la paraula Raku Kei. Raku és el flux d'energia vertical i Kei és el flux d'energia horitzontal a través del cos. Raku Kei és l'art i la ciència de la autoestima espiritual basada en els ensenyaments de l'antic Tibet. Originalment, la cal·ligrafia de Reiki va ser utilitzada com a part d'un sistema de meditació utilitzat pels lamas tibetans. Els participants seien en un tamboret de fusta de quatre potes al centre d'un recipient de fang cuit ovalat (que representava Akasa o l'ou etérico) ple d'aigua. El tamboret estava incrustat amb plata i contenia un símbol cúbic incrustat sobre el seient. Una paret del Temple estava coberta amb coure polit; L'oració del Lama i la cal·ligrafia dels símbols Reiki s'havien de reflectir en ella. El participant, assegut al tamboret, miraria la paret, permetent que el significat total dels símbols s'implantés en la ment subconscient més elevada mentre purificava el cos, la ment i l'esperit. A causa de la naturalesa esotèrica d'aquesta pràctica, va desaparèixer temporalment.

Un home anomenat Mikao Usui va redescobrir en un text en sànscrit antic, els símbols utilitzats com a catalitzador d'aquesta tècnica de meditació. Al principi, la cal·ligrafia Reiki només s'utilitzava per al desenvolupament propi mitjançant la meditació i la purificació espiritual. El sistema de Reiki ha sofert molts canvis per atraure millor la ment occidental. El sistema original de meditació requeria molts, molts dies d'intensa concentració i memorització, juntament amb exercicis i postures.

El Dr. Usui, tal com es descriu a la història del Reiki explicada per la Sra. Takata, va pujar a una muntanya on va dejunar i va meditar durant 21 dies. Va venir una visió i va experimentar la cal·ligrafia en una vibració espiritual superior, implantant en la seva ment subconscient el seu significat i propòsit. Va ser després d'aquesta experiència que va començar a ensenyar i treballar amb malalts tan de cos, com de ment i esperit.

El sistema Raku Kei de Reiki és conegut com "El camí del foc del drac". Es diu que és el mateix sistema que Takata va ensenyar amb l'addició dels generadors de freqüència màxima (originàriament creats per Rolf Jensen) i el cal·ligràfic de llum blanca (que va ser afegit per Ishikuro). Es diu que és diferent en l'aplicació de la sintonització i una consciència augmentada resultant. La imatge de la dreta s'anomena cal·ligrafia de llum blanca als sistemes Raku Kei i Jorei Reiki. No és un Símbol Reiki, prové de la religió Johrei i és el nom caligràfic del seu Déu primari.

El Johrei és el punt central en l'Obra de Meishu Sama i constitueix una de les "Principals línies d'acció" al costat del apreci de la Bellesa i l'alimentació sana:

1.- Johrei: Johrei és el mètode de canalització de la infinita energia vital de l'univers per al perfeccionament espiritual i físic de l'ésser humà, restaurant la seva condició original de veritable salut, prosperitat i pau.

2.- Ikebana Sanguetsu: L'Ikebana és una de les moltes expressions artístiques desenvolupada a través dels segles pels japonesos, sota la influència del budisme Zen, que porta al practicant a l'harmonia interior. S'aconsegueix aquesta harmonia per mitjà de la contínua interacció amb les plantes, que van sent ressaltades per mitjà d'una composició floral, s'aprecia la seva forma es verifica com van créixer i van absorbir la llum solar, se sent la seva força o la seva delicadesa, es pot percebre si correspon a la singularitat de cada branca o flor. Aquesta contínua interacció amb la flor, resulta en el aflorar i en el desenvolupament de la sensibilitat. Així considerada el "Art d'Ikebana", és a més una forma de meditació.

3.- Agricultura Natural: Aquest mètode té com a principi bàsic fer que el sòl manifesti la seva màxima capacitat i per a això cal que l'home desenvolupi un sentiment d'amor i gratitud posant en pràctica procediments correctes en el tracte amb la terra. Creiem que els aliments naturals, a més de proporcionar a l'ésser humà una vida més saludable, física i espiritualment, el tornaran més productiu i capacitat per viure d'acord amb les lleis de la natura el que permetrà també la preservació del planeta. 
En devanagari:
ॐ भूर्भुवः स्वः ।
तत् सवितुर्वरेण्यं ।
भर्गो देवस्य धीमहि ।
धियो यो नः प्रचोदयात् ॥
Transliteració en IAST:
Om bhūr bhuvaḥ svaḥ
tat savitur vareṇyaṃ
bhargo devasya dhīmahi
dhiyo yó naḥ pracodayāt
Traducció:
Om, terra, espai i cels
Aquest Sol excel·lent
en la seva llum medito
meditant en aquell, 
nosaltres ens entusiasmem.

dilluns, 24 de juliol del 2017

DRAGON'S EGG


Els dracs posen ous que tarden 3000 anys en obrir-se. 

Quan arriba el moment de l'eclosió, apareix un petit forat a la closca i d'aquesta surt una petita serp que en qüestió de pocs minuts creix fins assolir la mida normal i s'eleva fins al cel formant un remolí. 

No tenen ales però volen gràcies a la seva màgia o energia. 

Els dracs orientals apareixen sovint sostenint o perseguint una petita bola que representa la Lluna, la Perla de la Saviesa o l'ou que simbolitza l'origen de la vida. 

Aquesta bola sol aparèixer envoltada de formes irregulars semblants a les flames que són el símbol del llamp i del tro.



publicat  28/03/2016 :
http://dracmaycave.blogspot.com.es/2016/03/dragons-egg.html

dissabte, 15 de juliol del 2017

ELS DRACS A L'UNIVERS TOLKIEN II


Biologia i característiques

Els dracs que apareixen al legendarium de Tolkien són similars a l'estereotip de la societat occidental cap a aquests éssers fantàstics. Tal com en moltes de les llegendes que perviuen a l'Europa medieval, els dracs de la Terra Mitjana tenien un aspecte reptilià, amb un cos dur cobert d'escates que només era lleugerament vulnerable per la part inferior de l'abdomen.

No obstant això, pel fet que en les obres de Tolkien no apareixen molt sovint, no ha estat fàcil considerar una descripció que expliqués el seu aspecte, ja que en el legendarium apareixen tant dracs alats, que semblen ser els més perillosos; dracs sense ales i llargs de cos, que podrien ser els anomenats Grans Cucs, i els dracs freds, que pel que sembla emanaven gel en lloc de foc per les seves cavitats bucals.

Tot i l'existència d'aquests diferents grups de dracs, tots ells comparteixen mateixes característiques. D'una banda, tots es caracteritzen pel seu gran poder i força, acompanyat del grans dimensions que posseïen alguns, el que els permetia arrasar fàcilment les construccions i llogarets de les races lliures. Pel que sembla, tots els dracs van ser de mida considerable, encara que alguns eren molt més grans que altres. Es considera que el drac més gran va ser Ancalagon el Negre, la grandària del fer destruir les torres de Thangorodrim en ser enderrocat per Eärendil.

Un altre dels seus aspectes més distintius era que aparentment, eren bastant intel·ligents, el que acompanyat del seu gran poder, feia als dracs de les criatures més perilloses de la Terra Mitjana. La majoria d'ells, igual que els dracs de les llegendes, sentien una ingent cobdícia cap als tresors i botins, el que els portava de vegades a atacar ciutats i pobles (de Nans, sovint) per apoderar-se de grans quantitats d'or. Un bon exemple d'això va ser Smaug el Daurat, que es va apoderar del tresor sota la Muntanya Solitària.

dijous, 6 de juliol del 2017

LA LLEGENDA DE LA MUNTANYA WUTAI


La Muntanya Wutai es troba a 230 quilòmetres al nord-est de Taiyuan (太原), la capital de la província de Shanxi. Els seus cinc pics importants, els noms dels quals es corresponen amb els punts cardinals, a la Xina antiga els punts cardinals s'identifiquen amb: Nord (北, BEI), Est (东, dōng), Sud (南, nán), Oest (西, xī) i Centre (中, zhōng), tenen una altura que oscil·la entre els 3.061 metres del Pic Nord i els 2.485 metres del Pic Sud.

Abans en la nit dels temps aquesta muntanya tenia el nom de Wufeng. Com que hi havia un clima espantós, els pagesos no podien conrear la terra. El buda Wenshu va passar per allà i va veure que la gent estava patint moltíssim passant fam i va decidir canviar el clima d'aquesta regió.

El buda Wenshu sabia que el rei Drac del mar tenia una pedra anomenada Xielong que pot canviar el clima sec en humit. Per això, va convertir-se en un monjo i va anar a demanar-li que li deixés la pedra en prèstec.

En arribar al palau del Drac del mar, va veure una enorme pedra i es va sentir fresc i renovat. El buda va dir al rei Drac el motiu de la seva visita, el rei de drac li va dir: "Ho sento, no puc prestar aquesta pedra. Perquè ens va costar-cents anys portar-la del fons del mar. Quan els meus fills tornen en acabar el dur treball, es troben cansats i calorosos. Només acostar-se en aquesta pedra, poden alleugerar el seu cansament. Si us la deixo, els meus fills no tindran lloc per descansar. El buda li va demanar moltes vegades i va dir-li que era monjo de la muntanya Wufeng, necessitava aquesta pedra per ajudar a la gent de la terra.

El rei Drac no va voler prestar-li la pedra per això, i el va acomiadar excusant-se així: "La pedra pesa molt. Si tens la capacitat de dur-te-la tot sol et permetré emportar-te-la. "

El buda Wenshu va dir un dels seus conjurs i convertir la pedra en una píndola minsa. El rei Drac va quedar molt sorprès, però ja no va poder penedir-se de l'oferta.

En tornar a la muntanya Wufeng, la gent estava patint una de les més rigoroses sequeres que podien recordar. Va col·locar la pedra màgica en una de les valls. Immediatament la muntanya va convertir-se en una pastura fresca i verda. Per això, aquesta vall va ser nomenada la vall fresca. Establi-se un temple de nom Temple Fresc. La Muntanya Wufeng va canviar el seu nom com la Muntanya Fresca. Fins avui dia, nom amb el que es coneix la muntanya Wutai.

La muntanya Wutai és un famós lloc d'interès nacional. Hi ha 42 temples antics, entre ells, el Temple Nanchan i el Temple Fuoguang es van establir a la dinastia Tang, amb una història de 1200 anys, també són les arquitectures d'estructura de fusta més primerenques que es conserven avui dia. Reflecteix no només l'aspecte històric del desenvolupament de la religió i l'art religiós de l'antiguitat xinesa, sinó també l'èxit de l'arquitectura antiga. Com el cim de la muntanya està cobert de neu tot l'any,  el clima d'aquesta regió és fresc, per això, és un excel·lent lloc d'estiueig.

La muntanya Wutai és, juntament amb la Muntanya Putuo a Zhejiang, la Muntanya Jiuhua a Anhui i la Muntanya Emei a Sichuan, una de les muntanyes sagrades del budisme a la Xina. Segons la tradició, cada un dels cinc pics està habitat per una encarnació del Bodhisattva Manjushri (文殊 菩萨), que ajuda els seus fidels a desenvolupar-se espiritualment i aconseguir la tan desitjada il·luminació, ja que ell és l'encarnació de la Suprema Saviesa. 

La presència immòbil de la divinitat, acollida pels monestirs construïts per l'home, incita els creients a emprendre el viatge que ha de portar-los davant de Manjushri. El pelegrí no només obté la saviesa de mans del Bodhisattva sinó que, per mitjà del pelegrinatge, s'arriba al coneixement, ja que aquesta és una metàfora del camí que l'home ha d'emprendre d'aquest món fins a arribar al següent. No és estrany, per tant, que fins aquest allunyat lloc arribessin pelegrins procedents de diferents països.

Des que al segle I dC es construís el primer monestir a la Muntanya Wutai, es va produir un procés d'adaptació del budisme a la tradició xinesa del culte a les muntanyes, que encarnen el poder i energia primordial creadora de l'ordre còsmic. 

A la Xina imperial la seva veneració va estar relacionada amb el poder polític, ja que en elles es feien sacrificis, se'ls rendia culte i, per mitjà d'elles, es manifestava el Mandat del Cel (天命, Tianming). Aquest és el motiu pel qual, des de data molt primerenca, els rituals de protecció i preservació de la nació van estar associats al culte a les muntanyes, entre les quals la Muntanya Wutai no va ser una excepció. Després de l'arribada del budisme aquest culte es va modificar significativament, ja que la presència divina de Manjushri en un lloc geogràfic real, va convertir a la Muntanya Wutai no només en un centre de pelegrinatge budista internacional sinó també en una de les quatre muntanyes sagrades del budisme xinès.

La identificació d'aquesta muntanya com a residència del Bodhisattva Manjushri es va produir en l'any 702, durant el regnat de l'emperadriu Wu Zetian (武则天, r.690-705), quan el monjo Degan (德 感) va informar a l'emperadriu que al costat de més de mil persones "tots vam veure en (el cel) núvols de colors, i va aparèixer la mà de Buda". Per aquest motiu, Wu Zetian va ordenar que es fes un imatge seva en jade i s'enviés a la Muntanya Wutai per presentar els seus respectes al Bodhisattva, encara que finalment va ser enviada al 703 al monestir Chong-fu (崇 福寺) a Taiyuan.

Des d'aquest moment es va començar a considerar a Wutai la més important de les muntanyes sagrades del budisme. Però va ser l'emperador Suzong (肃宗, r.756-762) qui, per influència del monjo Amoghavajra (不 空金刚, 705-774), va convertir aquest lloc en el focus de l'atenció imperial i va promoure més el seu culte. Seguint l'exemple de Wu Zetian i Suzong, nombrosos emperadors, onze dels quals van visitar la pròpia muntanya, van honrar i patrocinar el culte budista de Wutai.

En començar la dinastia Qing (清, 1616-1911) el culte a la Muntanya Wutai es va revitalitzar després d'un breu període de decadència, atès que els emperadors manxús eren devots creients que s'identificaven com a encarnacions de Manjushri. D'aquesta manera, entre els segles XVII i XVIII van començar a incorporar pràctiques del budisme tibetà, el qual va arribar a controlar la vida religiosa de la muntanya, a causa que els emperadors eren fidels seguidors d'aquest corrent budista. Aquest interès de la dinastia Qing en el budisme tibetà va fer que la Muntanya Wutai arribés entre tibetans, mongols i manxús una gran importància per a les seves peregrinacions.


El patrocini imperial del culte budista de la Muntanya Wutai va portar com a conseqüència l'ampli desenvolupament de la construcció de monestirs i temples en els quals es pogués allotjar tant a les relíquies i imatges sagrades com als monjos dedicats a la seva veneració. Malauradament, poques de les construccions en fusta, palatines o monàstiques de la dinastia Tang (唐, 618-907) han sobreviscut, excepte alguna pagoda aïllada.


Tot i que la primera construcció de la qual es té notícia en Wutai data de l'any 68 dC, durant la dinastia Han de l'Est (东汉, 25-220), la construcció més antiga que es conserva és el Monestir Nanchan (南禅寺 ) construït al 782, durant la dinastia Tang. Està considerat actualment l'edifici de fusta més antic conservat a tot el món.


Però, sobretot, destaca el Monestir de la Llum de Buda (佛光寺, Foguang sì), un dels temples més importants. Construït en 857, és una de les úniques quatre edificacions en fusta que han sobreviscut de l'època Tang. En el seu interior hi ha tres budes, Sakyamuni, Amitabha i Maitreya, flanquejats per dos bodhisattvas, Manjushri i Samantabhadra. En una estructura més petita del monestir hi ha el Temple de Manjushri, en el qual es troba l'estàtua del Bodhisattva muntat sobre el lleó, la seva representació habitual, que data de 1137.

La Muntanya Wutai no només és una bella càpsula del temps que conserva alguns dels més bells tresors nacionals de la Xina, sinó que també ha contribuït al propi desenvolupament del país.



Publicat 16/01/2016 :
http://dracmaycave.blogspot.com.es/2016/01/la-llegenda-de-la-muntanya-wutai.html

Fonts:
http://espanol.cri.cn/index.htm
Reportatge de David Sevillano-López. Revista Institut Confuci. Número 30.   Volum III. Maig de 2015

dimecres, 5 de juliol del 2017

L'ENERGIA DEL DRAC


"He vist com naixia un drac. Va ser com una enorme explosió de llum. Va ser senzillament increïble ". Després diu el vell elf: "només els veieu com una quelcom malvat. No obstant això, sempre que neix un drac porta amb si nova màgia a aquest món.

La màgia, força vital, s'ocupa de que la Natura i tot el que l'envolta es mantingui en equilibri ". (Cita extreta de la pel·lícula "Dracs i Masmorres).

El Drac es guardià dels secrets, els tresors ocults, l'inframon, la saviesa i el poder.

Els dracs simbolitzen la potència sexual, l'energia incontenible, el poder i la protecció; les majors desgràcies i el verí, i de la mateixa manera els més grans guariments i santificacions.

Mentre segueixin naixent dracs seguirà renovant-se la totalitat de l'energia vital. Els dracs apareixen sempre en escena quan es demana la mobilització de totes les forces per travessar un llindar.

Les línies de força de la Terra -les Leylines- es diuen "pistes de dracs". La paraula drac, prové del terme "drakon" que significa "serp" o "cuc". Però a la majoria dels dracs se'ls representa un híbrid entre diversos animals.

Poden tenir les enormes ales d'un ratpenat, urpes com les d'un àguila, el cos d'una serp o d'un cocodril, la mida d'un elefant i la gola d'un lleó. 
La majoria de les vegades se'ls representen com enormes rèptils amb diversos caps i cues.

Freqüentment habiten en les profunditats de la Terra, en coves i grutes. Estan dotats d'alguns poders màgics com per exemple, sang que fa immortal, un cor que concedeix força i potència, vidres en els seus ulls que només poden veure la veritat i quan cremen, les seves cendres poden transformar qualsevol cosa en or.

A Europa, Orient Pròxim i Àsia Occidental el Drac representa, en general, la personificació del Mal, de les forces del caos i contràries al diví; personifica així mateix a l'enemic de les divinitats i dels homes que ha de ser abatut en combat. A l'Àsia Oriental, per contra, el Drac representa la personificació del Bé i de la Sort.

El drac Tifó, "El Fumejant", anomenat també Pitó, és un enorme monstre de l'Inframón. Proveït de cent caps de drac i potes de llangardaix, personifica les forces destructives de la Natura com el vulcanisme, les tòxiques radiacions radioactives i les inundacions.

Així es descriu al Drac com adversari del diví. Els dracs són també els vigilants dels llindars, guardians de valuosos tresors, que només poden trobar-se darrere d'unes portes molt determinades. Vetllen durant el trànsit del Foc a la Llum, del Coneixement a la Veritat.

Això pot apreciar-se en les cultures orientals, on els dracs són freqüentment els missatgers celestials, encarregats de custodiar la casa i els tresors de les divinitats i controlar tots els poders. Allà hi ha dracs de les Tempestes, dels Núvols i la Pluja, dracs de la Terra que purifiquen els rius, dracs Imperials que protegeixen l'Imperi i que estan dotats d'un poder superior; dracs que controlen les forces del Yin i del Yang, necessaris per a la realització del Tao (el camí oriental cap a la saviesa).

© Bryce Widom

Un mestre que ha après a dominar aquestes forces rep el nom de "Aquell que pot cavalcar sobre el Drac". Poderosa protecció, perfecció, vista extraordinària, molta sort i el més gran dels poders i forces seran atorgats a tot aquell que hagi nascut sota el seu poder, que hagi estat beneït amb el seu poder o que es trobi sota la protecció de la seva força. Els fundadors de molts regnes orientals van ser guerrers dracs.

L'energia del Drac, no és altra que la de la força natural del poder del foc. El foc és l'element transmutador i d'ell sorgeix tota l'energia primigènia de la creació. És l'aspecte més salvatge de la Mare naturalesa.

Tant Sant Jordi com l'arcàngel Sant Miquel simbolitzen l'energia del Pare (l'espiritual) que en ser traspassat profundament per la seva llança, mor l'ego; i d'aquesta profunda unió, terrestre i celestial; és on es troba el veritable camí cap a l'ésser. De la barreja de les dues energies diu la tradició que  va sorgir un roser; simbolitzant així l'obertura del chakra cor (Anahata). 

L'obertura i el guariment d'Anahata és el camí de l'ésser encarnat a la Terra. La donzella, símbol de la puresa acull aquesta nova vida, en forma de rosa i l'amor incondicional germina i floreix en tota la creació.



Publicat 11/03/2015 :
http://dracmaycave.blogspot.com.es/2015/03/lenergia-del-drac.html

dissabte, 1 de juliol del 2017

ELS DRACS A L'UNIVERS TOLKIEN I



Els Dracs, també anomenats de vegades Urulóki (paraula Quenya que significa Serp de Foc) o Grans Cucs, són una espècie de criatures presents al legendarium de Tolkien que en general són de caràcter malvat o es troben al servei de l'Enemic. 

Considerades unes de les criatures més perilloses de la Terra Mitjana, els dracs es caracteritzen pel seu aspecte reptilià, força i per la seva intel·ligència, el que els fa molt perillosos. 

La veritat, és que van ser creats pel senyor fosc Melkor (Morgoth) per tal de ser les seves més poderoses eines de guerra i destrucció, liderant els seus exèrcits i causant grans desastres.

Al llarg de la història de Cremi, des que van ser creats per Morgoth, els dracs han atacat a les races lliures de la Terra Mitjana, per la seva insaciable cobdícia de tresors, el que els va convertir en els majors enemics dels Nans, destacant entre ells el drac Smaug el Daurat.


Imatge d'Aleksi Briclot

dimarts, 20 de juny del 2017

L'AU FÉNIX I EL DRAC XINÈS


Quan encara les aigües no estaven controlades i els rius en el seu desbordament arrasaven els camps, la deessa mare va procrear benèfics descendents que van acabar ordenant aquest caos diluvial. 

Treballant en el control dels rius, dels llacs, de la mar i dels núvols, els brillants dracs van navegar per les aigües i el cel. Amb urpes de tigre i urpes d'àguila, s'esquinçaven amb estrèpit les cortines de la part alta que espurnejant davant el descomunal embat deixaven en llibertat a les pluges.

Ells van donar llera als rius, contenció als llacs i profunditat als mars. Van fer cavernes de les que brollava l'aigua i per conductes subterranis les van portar molt lluny perquè sorgissin de sobte, sense que l'assalt abrasador del sol les detingués. 

Van traçar les línies que es veuen a les muntanyes perquè l'energia de la terra fluís, equilibrant la salut d'aquest cos gegantí. I molt freqüentment van haver de lluitar amb les obstruccions que provocaven els déus i els homes ocupats en els seus irresponsables afanys. 

De les seves gargamelles brollava com un fum la boira, vivificant i humida, creadora de mons irreals. Amb els seus escamosos cossos serpentins tallaven les tempestes i dividien els tifons. Amb les seves poderoses banyes; amb les seves afilades dents, cap obstacle era suficient, cap embolic podia romandre. 

I agradaven d'aparèixer als mortals. De vegades en els somnis, de vegades en les grutes, de vegades en la vora dels llacs, perquè en aquests solien tenir els seus amagatalls de vidre en què bells jardins s'ornaven amb fruits enlluernadors i amb les pedres més precioses. 

El Long immortal, el drac celeste, sempre va posar la seva activitat (el seu Yang) al servei del Tao i el Tao ho va reconèixer permetent-li estar en totes les coses, des del més gran al més petit, des del gran univers fins a la partícula insignificant. Tot ha viscut gràcies al Long. Res ha romàs immutable excepte el Tao innombrable, perquè encara el Tao nombrable muda i es transforma gràcies a l'activitat del Long. I ni encara els que creuen en el Cel i l'Infern poden assegurar la seva permanència. 

Però el Long estima el Feng, a l'au Fènix que concentra el germen de les coses, que contreu allò que el Long estira. I quan el Long i el Feng s'equilibren el Tao resplendeix com una perla banyada en la llum més pura. 

No lluita el Long amb el Feng perquè s'estimen, es busquen fent resplendir la perla. Per això, el savi arregla la seva vida d'acord amb l'equilibri entre el Drac i el Fénix que són les imatges dels sagrats principis del Yang i el Ying. 


El savi s'emplaça en el lloc buit buscant l'equilibri. El savi comprèn que la no-acció genera l'acció i que l'acció genera la no-acció. Que el cor dels vivents i les aigües del mar, que el dia i la nit, que l'hivern i l'estiu, se succeeixen en el ritme que per a ells marca el Tao. 

A la fi d'aquesta edat, quan l'univers hagi arribat a la seva màxima extensió, tornarà a contreure's com pedra que cau. Tot, fins al temps, s'invertirà tornant al principi. El Drac i el Fènix es retrobaran. El Yang i el Ying es compenetraran, i serà tan gran la seva atracció que absorbiran tot al germen buit del Tao. 

El cel és a dalt, la terra és abaix; amb això estan determinats el creatiu i el receptiu... amb això es revelen els canvis i les transformacions. 

Però ningú pot saber realment com han estat ni com seran les coses, i si algú ho sabés no podria explicar-ho. 

El que sap que no sap és el més gran; el que pretén que sap però no sap, té la ment malalta. El que reconeix la ment malalta com que està malalta, no té la ment malalta. El savi no té la ment malalta perquè reconeix la ment malalta com la ment malalta. 

L'Au Fènix, és un ocell de bon auguri, en totes les cultures, i a la Xina, figura entre els quatre esperits de la llegenda xinesa. Segons una obra clàssica d'aquest país: "entre els 360 animals amb plomes i ales, el fènix es troba en el primer lloc entre tots". 

L'Au Fènix constitueix al costat del Drac, la cultura de fènix i el drac de la Xina, formant així una part molt important en la tradició del país.

Les plomes ratllades de l'Au Fènix són de múltiples colors. Les ratlles del cap de l'Au Fènix signifiquen virtut, les ratlles en les ales expressen el ritus, les posteriors representen justícia, les davanteres simbolitzen la humanitat, i les ratlles al ventre, la fiabilitat. Vol dir que el cos de l'Au Fènix simbolitza les cinc moralitats.

L'Au Fènix es pronuncia en xinès com Feng Huang. Feng significa l'ocell mascle, i Huang, femella. Feng i Huang volen en conjunt i signifiquen l'harmonia matrimonial. Raó per la qual, en les cambres nupcials es sol pintar alguns motius d'aus fènix volant. L'au Fènix amb el Drac és un bon amulet per a la parella. Protegirà el seu amor sempre.

En altres cultures, l'Au Fènix és com un semidéu, capaç de nobles accions i portar un amulet de l'Au Fènix, és atorgar al que ho porta la capacitat de poder discernir entre la bondat i maldat de les persones, a qui tendeix a ajudar en funció d'aquest criteri.

Avui en dia, l'Au Fènix representa un símbol important i rellevant en la vida de tots els éssers humans: l'esperança, i la capacitat de regenerar-se. 

A la Xina, s'usa l'emblema de l'Au Fènix i el Drac com a amulet ideal per a qui està en un moment difícil en la seva vida.


El Fénix i el Drac són éssers essencials de les creences religioses i la tradició cultural xinesa.

A Occident, l'Au Fènix se li imagina com un mític ocell que de tant en tant mor incendiat però reneix immediatament d'entre les seves mateixes cendres. En la creença xinesa l'Au Fènix també és immortal, però no mor mai.

L'Au Fènix (Feng Huang en xinès) és mascle i femella al mateix temps. Tots dos volen en conjunt perquè representen que la vida és diversa però harmoniosa. Per això és que la seva figura es troba tant en els temples com a les llars, particularment en les habitacions dels nois perquè li procurin l'enteniment i l'harmonia conjugal. 

En la creença occidental al Drac se li associa amb el mal, per això és aixafat pels peus de la Mare de Déu. Per contra, en la mitologia xinesa el Drac és símbol de noblesa i bondat. És un ésser amigable, savi i benefactor. Regula les aigües benefactores, de la pluja, els mars, els rius i els llacs. Es crema encens en honor seu i perquè prodigui la bona fortuna. 
En una antiga llegenda xinesa s'explica que la Terra es va començar a formar enmig del caos. Ella és l'emperadriu Feng, pren la forma física del Fènix i es va creant en desordre però plena d'energia i creativitat.

Qui està ordenant la seva creació és el Drac, que controla els cels, les aigües, les muntanyes, les selves, determina la fecunditat i vetlla per l'equilibri del món. El Drac estima l'emperadriu Feng i amb paciència amorosa controla el seu desordre creatiu. 

El Drac es complementa amb l'Au Fènix, s'equilibren i s'atrauen. Sense l'Au Fènix no existeix la creació infinita ni la renovació de la vida, i sense el Drac no hi ha ordre i ni equilibri. Junts representen el Tao, que és l'essència primordial i fonamental de l'univers, l'ordre natural de l'existència en totes les seves formes.

El Fénix i el Drac formen el Ying i el Yang, que signifiquen la dualitat de tot el que existeix, les forces fonamentals que s'oposen i complementen, l'essència dual de totes les coses.

El Ying és el principi femení, la terra, la foscor, la inèrcia i l'absorció. El Yang és el principi masculí, el cel, la llum, l'acció i la penetració.



divendres, 16 de juny del 2017

LES TIGRESSES BLANQUES


"Si no pots fer front directament a la teva sexualitat, mai descobriràs la teva veritable espiritualitat. El teu esperit terrenal porta a descobrir el teu Esperit Celestial. Observa el que t'ha creat i descobriràs el que t'ha d'immortalitzar. "
Manual de la Tigressa Blanca


Segons l'antiga tradició xinesa va existir en el passat una mena de secta anomenada "Les tigresses blanques". Aquest grup de dones s'entrenaven en determinades pràctiques sexuals bastant contràries al taoisme ortodox masculí, podríem dir que fins i tot que rivalitzaven amb el mateix i tenien una mena de petita guerra. Per entendre això és important recordar que en l'alquímia taoista més tancada s'insisteix que l'home retingui el semen per transmutar-lo en energia i s'especifica que és millor que la dona no s'assabenti d'aquestes pràctiques i les seves diferents tècniques.

Sorgeix per oposició la visió sexual de les Tigresses taoistes les quals, aparentment, busquen aprofitar-se de l'energia sexual de l'home per al seu propi fi. I quin és aquest fi?

Del que podem rescatar de les tradicions xineses sembla que les Tigresses van optar per una via femenina de l'Alquímia Taoista, amb algunes característiques molt particulars. Per començar el sexe per a elles no era un fi en si mateix, sinó el mitjà de despertar a la il•luminació. L'aspirant a Tigressa es formava en un període de 9 anys repartits de a 3 anys, això ja ens parla clarament del simbolisme alquímic xinès.

Les tres etapes són: 
1-Regeneració sexual; 2-Alquímia espiritual i 3-Contemplació (ser un amb la vida).

Primera etapa: Coagulació del Drac de Jade: Etapa alquímica en la qual la Tigressa ha de prendre de l'energia masculina per formar la pasta alquímica, la concentració del Ching l'home. Segons el text antic les Tigresses practicaven la fel•lació als homes per aplicar una màscara de semen. D'aquesta manera començava la regeneració del seu cos. L'objectiu d'aquesta etapa és restaurar la pell i el cabell, ambdós símbols de la vitalitat sexual. Llavors l'objectiu és la re-energetització del cos vital de la dona.

Segona etapa: Absorció del Drac de Jade: És l'etapa de la sensibilitat i del  control i domini de l'energia. La Tigressa ha de tenir la capacitat de dirigir l'excitació del Drac de Jade no a través de tècniques només, sinó amb la seva intenció. O sigui que ha de desenvolupar l'habilitat d'absorbir energia masculina a través de la ment, però continua fent servir la boca a través de la fel•lació novament. Tantra ensenya això també a través del frenesí de Kali, que és l'ansietat instintiva de la dona per l'orgasme masculí.

Mitjançant aquestes pràctiques comença la dona a obrir la consciència a una nova percepció, es diu que comença a veure llums i despertar els centres energètics superiors del cap.

Ens explica la tradició que això ha d'ocórrer 9 vegades, per la qual cosa veiem novament l'aparició del número màgic, el nombre del mestratge. És l'etapa alquímica de la creació del fetus immortal, l'embrió espiritual intern, el nen d'or de l'alquímia, que la Tigressa comença a gestar en el seu interior.

Tercera etapa: La contemplació. No hi ha molta referència a aquesta etapa, però se sap que té a veure amb un canvi en la consciència, una integració amb la totalitat de l'ésser.



El Drac verd

És un home amb el qual la tigressa blanca podia tenir un intercanvi sexual més específic. Havia de veure’l primer nou vegades, descansar sis mesos, després d'estar amb ell nou setmanes fins a acabar la seva instrucció de 3 anys finals.

Amb el Drac verd era possible l'intercanvi energètic, donat que aquest home tenia permès practicar sexe oral a la tigressa amb l'objectiu que ella arribés a l'orgasme i pogués el Drac alimentar-se dels fluids de la dona, recordem que per al Tantra i el taoisme aquests fluids tenen poders místics.


Bibliografía: 
Hsin Lai, The Sexual Teachings of the White Tigress: Secrets of the Female Taoist Masters (Destiny Books, 2001).


Publicat 22/12/2014 :

http://dracmaycave.blogspot.com.es/2014/12/les-tigresses-blanques.html

dijous, 15 de juny del 2017

TIGRE I DRAC


Quan el Tigre i el Drac es troben en el cel, el resultat sempre és incert. 
Cal ensenyar rectitud als nostres descendents i permetre que cada generació s'aixequi i es mantingui viva per si mateixa.

"Lü va dir:
- El Drac és la forma primordial del fetge i el tigre és l'esperit dels pulmons. El fluid que emergeix del foc del cor és l'aigua veritable. L'aigua, silenciosa i misteriosament, amaga el drac veritable. Per què dius que el Drac no procedeix del fetge sinó que resideix al palau de li? El vapor que emergeix dels ronyons és el vapor veritable. Aquest vapor, de manera subtil i esquiva, amaga el tigre dins del foc veritable. Per què dius que el tigre no procedeix dels pulmons sinó que resideix al palau de K'an?
Chung va dir:
- El Drac és yang en el seu estat natural. Vola pel cel i quan brama neixen els núvols i s'humitegen les deu mil coses. La seva forma primitiva és el Drac verd; les seves adreces són chia i i (est); el seu element és la fusta; la seva estació és la primavera, i en la seva forma humana representa la benevolència. El seu trigrama és chen i en el cos és el fetge. El tigre és yin en estat natural. Corre pel camp i, quan udola el vent, bufa a les muntanyes i amanseix tots els insectes. La seva forma primitiva és el tigre blanc; les seves adreces són el keng i el hsin (oest); el seu element és el metall; la seva estació és la tardor, i en la seva forma humana representa la integritat i l'honor. El seu trigrama és tui i en el cos són els pulmons.
     Encara que el fetge és yang en estat natural resideix en la posició del yin. El vapor dels ronyons alimenta al vapor del fetge. Seguint la relació mare-fill, l'aigua engendra la fusta. Quan el vapor dels ronyons sigui abundant, el vapor del fetge serà fort. Quan el vapor del fetge sigui fort, el yin que roman en els ronyons es purgarà i emergirà el vapor de pur yang.
     Tot i que els pulmons són yin en estat natural, resideixen en la posició del yang. El fluid del cor alimenta el fluid dels pulmons. Seguint la relació marit-dona, el foc domina el metall. Quan el fluid del cor abasti els pulmons, naixerà el fluid dels pulmons. Quan emergeixi el fluid dels pulmons, el yang que roman al cor es purgarà i baixarà el fluid de pur yin.
     El fetge és yang en estat natural i pot alliberar del yin als ronyons. El vapor que passa a través del fetge és yang en estat pur. Dins del vapor del yang pur es troba oculta l'aigua única i veritable. Intangible i informe, rep el nom de Drac yang. Els pulmons són yin en el seu estat natural i poden alliberar al cor del yang. El fluid que flueix en els pulmons és yin pur. Ocult dins del fluid de yin pur es troba el vapor d'yang veritable. Invisible i esquiu, rep el nom de tigre yin.
     El vapor puja i el fluid descendeix, així que normalment no interactuen. No obstant això, quan l'aigua única i veritable que està en el vapor es troba amb el fluid, els dos s'uneixen, i quan el yang veritable del fluid es troba amb el vapor, s'enllacen. Si saps com utilitzar els mètodes adequats per controlar el vapor i el fluid quan interactuïn, de tal manera que el vapor dels ronyons no s'escapi i l'aigua veritable pugui extreure del vapor, llavors no es perdrà el fluid del cor. D'aquesta manera, podràs acumular el vapor de yang veritable del fluid. La mare i el fill s'uniran i es cuidaran mútuament. L'arròs rebrà els raigs del sol i creixerà. Si tot va bé en el teu cultiu, la medicina madurarà en cent dies; en dos-cents dies es formarà el fetus sagrat, i en tres-cents dies podràs desfer-te del teu embolcall i convertir-te en immortal.
La píndola daurada adopta la forma d'un ou de cigala i el seu color és vermell ataronjat. Quan muntis guardia al tan-t'ien inferior podràs preservar el teu cos, viure eternament en el regne terrenal i convertir-te en un immortal terrenal. "

El Tao de la salud, la longevidad y la inmortalidad. Versión de Eva Wong. Editorial Gaia

  
La relació entre els símbols del tigre i el drac va íntimament relacionat amb la cultura i mitologia xineses i amb una de les seves grans doctrines, la teoria del Yin i el Yang del TAO budista, el tigre i el drac representen la dualitat i són emblemes del horòscop xinès.
El tigre i el drac eren considerats i usats com tòtems a l'antiga Xina i d'aquí que se'ls trobi sovint en l'art i en el folklore xinesos, són molt comuns en la consciència col•lectiva oriental. Per als xinesos els dos animals representen les dues consciències  o punts de vista de l'home, en els quals es basa per definir la seva conducta. Una, el drac, més calmada i reservada, i l'altra, el tigre, amb més temperament i impulsiu.
El tigre representa el valor i la valentia, el poder, el dinamisme, una increïble i inesgotable energia.
En un vell proverbi xinès diu que una muntanya no té espai per a dos tigres, doncs aquests animals són considerats tan ferotges que només un pot viure en pau a la muntanya. És per tot això que les formes i moviments del Tigre han d'estar acompanyats d'aquest esperit, aquesta agressivitat i determinació tan propis del Tigre.
El drac simbolitza la virilitat i la potència, per això era un símbol de l'emperador en les tradicions xineses i vietnamites.
A Occident els dracs són vistos com a monstres terribles, elements del mal, com aquell que, segons la llegenda, va ser derrotat per Sant Jordi, i el drac de l'Apocalipsi (el mateix Satanàs). Malgrat tot, a l'Orient i especialment a la Xina, la història és una altra. Els dracs tenen una fama diferent ...
Són éssers savis, poderosos i senyors de l'element aigua. Són els que porten els llamps, els trons i la pluja. El drac xinès representa la força, la felicitat i la prosperitat.

L'equilibri còsmic està representat per un tigre que camina davant d’un drac, el qual planeja sobre el símbol del Yin i el Yang. El drac, que s'associa a la polaritat yang, i el tigre, de polaritat yin, expressen l'harmonia del Cosmos, l'Univers, segons el pensament xinès. Aquesta relació s'expressa a través del símbol T Aichi T o, la roda de Yin-Yang, expressió màxima del Taoisme, i de la filosofia xinesa en general.
En el pensament xinès, Yin i Yang són dos estats de la realitat, el primer correspon a la passivitat, la nit, el femení, el fred ... i el segon a l'activitat, al dia, el masculí, la calor ... però cal comprendre a aquests dos estats no com a contraris sinó com barrejats i imbricats. Tota cosa és alhora yin i yang, i pot oscil•lar d'un estat dominant a l'altre. Tot està  acompanyat també del seu complementari, com la vessant il•luminada pel sol d'una muntanya no pot existir sense l'altra està que està a l'ombra. La complementarietat i coincidència dels dos estats és mostrada pel símbol del taijitu, cadascun dels dos conté la font de l'altre.
Tigre i Drac formen part del Zodíac Xinès, que té milers d'anys d'antiguitat. Encara avui, milions de creients a tot el món el consulten regularment.

Explica una llegenda xinesa que fa molt de temps, amb motiu de l'any nou, Buda va cridar a tots els animals de la Creació amb la promesa de dedicar un any, segons l'ordre de la seva arribada, a tots els que acudissin. Es van presentar 12: Rat, el Búfal, el Tigre, el Gat, el Drac, la Serp, el Cavall, la Cabra, el Mico, el Gos i el Porc.
Buda els va honrar usant per representar les dotze fases del Zodíac. Des d'aquest moment, el cicle zodiacal asiàtic, igual que el nostre zodíac, es va concentrar al voltant del número dotze, però cal tenir en compte que es tracta d'un cicle zodiacal de dotze anys, i no de dotze mesos, ja que els signes astrològics no depenen del Sol en aquest cas, sinó de la Lluna.
Als països asiàtics, l’ Horòscop es basa en la Lluna en lloc del Sol que triem a occident. Per tant els seus anys són lunars. Cadascun d'ells comprèn 12 llunes noves i una tretzena cada dotzena d'anys, per la qual cosa un nou any mai coincideix amb la mateixa data. I els signes es continuen sempre en el mateix ordre, essent representats per dita selecció de 12 animals, que exerceixen una influència en la vida, el destí i el caràcter dels éssers humans. 



Publicat 10/12/2014:
http://dracmaycave.blogspot.com.es/2014/12/tigdre-i-drac.html

dilluns, 12 de juny del 2017

EL DRAC JAPONÈS



Al Japó, com en la majoria dels països asiàtics, els dracs són una part important del folklore i la religió. L'art i les estàtues de dracs trobats per tot Japó són un exemple de què tan ben integrats estan dins de la societat japonesa. Encara que els dracs japonesos són similars als dracs a la Xina i Corea, tenen algunes característiques úniques, incloent la seva història.

Els dracs japonesos vénen de tres llocs: Japó  Xina i l'Índia. Els dracs japonesos indis són més semblants a serps marines gegants que a dracs de veritat. Els dracs xinesos van influir en l'aspecte dels dracs japonesos. També, els japonesos van prendre prestades històries sobre els dracs xinesos i les van adaptar al seu propi ús, com el de "Els quatre reis dracs". Els dracs de l'Índia van ser portats a Japó a través de la Xina amb l'arribada del budisme. El Naga, un Drac de pluja protector que té cura del Buda, ara presideix  molts temples budistes al Japó.


Els dracs japonesos s'assemblen a d'altres dracs asiàtics. Són llargs i similars a una serp en diversos colors i amb quatre cames curtes. Poden volar per l'aire encara que no tenen ales; tenen bigotis llargs a la cara com un gat. A diferència dels dracs xinesos que tenen quatre o cinc dits, els dracs japonesos només tenen tres. Això és perquè els japonesos creuen que els dracs es van originar al Japó i a mesura que van migrar més lluny van obtenir més dits. Els dracs japonesos sovint poden esdevenir persones.

Els dracs japonesos històricament viuen prop de l'aigua. Són déus de l'aigua, així que la seva associació amb aquesta és comprensible. Moltes vegades tenen cura dels rius, rierols i, per descomptat, l'oceà. Podem trobar estàtues de dracs japonesos en la majoria dels temples budistes al Japó, fins i tot ara. Es pregava als dracs japonesos per demanar riquesa i sort.

Kojiki : els primers dracs


S'esmenten molts dracs al "Kojiki", el manuscrit més antic que sobreviu envers al Japó antic. 

El Kojiki (古 事 记, "Acte d'exhibició de coses antigues"). És la crònica més antiga del Japó que existeix; data de principis del segle VIII i va ser composta per un funcionari de la cort Ô no Yasumaro per petició imperial. És tracta d'una compilació de mites sobre l'origen de les illes del Japó i els kami. Els mites que figuren en el Kojiki, conjuntament amb els del Nihon Shoki, han inspirat una part de les pràctiques xintoistes. Yamata-no-Orochi és una serp drac de vuit caps que és assassinada pel déu del vent i del mar Susanoo. Watatsumi és el déu del mar que viu en un palau sota l'oceà on guarda les seves joies màgiques.


Més tard, amb l'arribada de viatgers xinesos, els japonesos van adoptar alguns mites sobre dracs de la Xina. El Drac Azure és un dels quatre esperits guardians que protegeix l'antiga capital de Kyoto a l'est. És ajudat per tres esperits guardians. Japó també té quatre reis dracs que tenen cura del mar, un per a cada direcció cardinal.

Finalment, amb l'arribada del budisme al Japó, trobem l'última onada de dracs que van influir en les llegendes de dracs japoneses. Hachidai Ri són els vuit reis dracs que es reuneixen al voltant del Buda per escoltar-lo enraonar. Kuzury és un Drac de nou caps adorat en Togakushi Shrine...

Publicat el 06/05/2016:

http://dracmaycave.blogspot.com.es/2014/05/el-drac-japones.html