EL DRAC DE TRES CAPS DE SANT PERE DE RIBES

El Drac de tres caps es un drac tricèfal del bestiari festiu de Sant Pere de Ribes construït l'any 1972 sobre cartró d'acord amb un disseny de Lola Anglada, primer element del bestiari del país amb més d'un cap. Fou inspirat per Pere Carbonell i Grau i Josep M. Ramos entre d'altres, que eren membres de la Comissió de Festes que presidia Joan Baqués i Alsina, que va impulsar la construcció del Drac. 

Aquesta Comissió, mitjançant el sistema de subscripció popular (els ciutadans de Ribes, van fer aportacions voluntàries), va recollir diners i l'Ajuntament va acabar de pagar la "fera", que es va estrenar per la Festa Major de Sant Pau de 1972. 

Va ser construït als tallers El Ingenio de Barcelona. L'any 1991 fou substituït per una còpia en fibra de vidre realitzada pel terrassenc Ignasi Ros, sota l'impuls del regidor de Cultura del moment, Jordi Mestre. L'original de cartró està exposat de manera permanent a la biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes. 

Tenia com a antecedent un drac de cartró que datava de 1916 i que els rosegadors van malmetre a la dècada dels 50 del segle XX.  Text:www.ribes.org

El drac és un element present a la festa major de Ribes des que als anys 20 la masia de can Puig en va donar un al poble. Aquest drac es va utilitzar fins als anys 50. L´any 58, però, en un estat d'abandonament deplorable va aparèixer mig menjat per les rates als cellers d´aquella masia tal com testimonien algunes fotografies. El poble es va quedar sense drac.

El drac de Ribes balla acompanyat de gralles i no de timbal (Sitges) o flabiol (Vilafranca). 

Més info:


http://www.hemerotecadigital.info/pdfs/DIV/2006/DIV060120044.pdf

• Sol i Bros. XXVè aniversari del drac de Tres Caps, gener 1997.
• Carbonell i Grau, Pere. Quelcom més sobre el nostre folklore. Programa Oficial de la Festa Major de Sant Pau (Hivern) de 1979. Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Sant Pere de Ribes, 1979
• Carbonell i Grau, Pere. A la captura del drac. Programa Oficial de la Festa Major de Sant Pere (Estiu) de 1971. Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Sant Pere de Ribes, 1971
• Carbonell i Grau, Pere. Ja tenim drac!. Programa Oficial de la Festa Major de Sant Pau (Hivern) de 1972. Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Sant Pere de Ribes, 1972
• Cavall Fort, número 870. El nostre bestiari popular
• Colla Gran. Ball de bastons a Ribes. Festa, passió i tradició. Sant Pere de Ribes: Arsis Editorial, 2003.

Níðhöggr

Art by Adam Ford

Nidhogg -en nòrdic occidental antic: Niðhǫggr que es pot traduir com «el que colpeja ple d'odi»- és un drac de la mitologia norrena que viu al Niflheim, a prop de la font Hvergelmir, amb dues vibres més, Góinn i Móinn. 

Nidhogg, rosega des de sota una de les tres arrels del freixe còsmic Yggdrasil, la que arriba fins al Niflheim, intentant matar així el freixe, ja que sap que, tan bon punt aquest mori o caigui, arribarà la fi del món. 

Les tres nornes, Urd, Verdandi i Skuld guareixen les ferides del freixe còsmic amb la sorra llecorosa de la deesa d'Urd, una font que neix devora una altra de les tres arrels del freixe Yggdrasil.

Mitjançant l'esquirol Ratatosc (norrè occidental antic: Ratatǫskr) aquest drac intercanvia insults (ǫfundarorð) amb l'Àliga que habita les branques més altes d'Yggdrasil, sense que se sàpiga quin fou el motiu d'aquest odi mutu ni el nom de l'Aliga.

Nidhogg és descrit com un drac negre (dimmr), refulgent (fránn), amb el cos recobert de plomes, que puja volant des de les Muntanyes de la Foscor (Niðafjǫll), situades en el submón, plana sobre els camps de batalla i, després, torna al submón amb els morts de què s'alimenta entre el seu plomatge 

A la Vǫlospá s'especifica que es nodreix de la sang dels morts, la qual xucla, i fins i tot s'alimenta dels mateixos cadàvers (http://etext.old.no/Bugge/voluspa/).

Aquest drac femella rosega sense parar l'arrel fins que vingui el Ragnarök i tot sia destruït per, després de la regeneració, turmentar les ànimes humanes que hagin quedat en el Niflheim.

La mitologia germànica inclou al drac (Nidhug o Níðhöggr) entre les forces de l'inframón.  Els antics escandinaus (els víkings), conferien a les proes de les seves naus forma de drac, en la creença que així espantarien als esperits (Landvaettir) que vigilaven les costes a les que arribaven.