Translate

dimecres, 15 de març del 2017

QUETZALCOATL


L'aparició a Mesomèrica i específicament en l'Anáhuac, d'aquest personatge alt, ros, blanc, barbat i de profunda cultura ha donat marge a la creació de diversos mites i llegendes que els antropòlegs, científics i exploradors estrangers han entreteixit d'un embolic cada vegada més difícil de desembolicar. 

En la mitologia tlahuica, tan confusa com la Grega, es broda una història pel que fa a Quetzalcóatl, semblant a la del naixement del Rei Salomó, doncs es diu en els antics còdexs que Quetzalcóatl va ser fill d'una dona verge anomenada Chimalma i del Rei- Déu Mixtocóatl, monarca de Tollan. Que avergonyida per haver donat a llum sense matrimoni, Chimalma va posar en una cistella al nen i va llançar-lo al riu. Uns ancians el van criar i educar, havent arribat a ser un home savi i culte que en tornar a Tollan, va fer-se càrrec del govern.

D'altra banda es diu que Quetzalcóatl va ser un home ros, blanc, alt, barbat i de grans coneixements científics, que va ensenyar als pobladors, del que avui és Mèxic, a treballar els metalls, l'orfebreria, astrologia etc. , malgrat que mai es va arribar a saber el seu origen ni la seva procedència. Es deia d'ell que, havent begut el suau neutle (pulque), es va emborratxar i va cometre actes vergonyosos després de la qual cosa va decidir marxar per sempre prenent el rumb del Golf de Mèxic o el Mar de les Turqueses.

En un suïcidi cerimonial al qual l'acompanyaven quatre dels seus deixebles, va enfonsar-se per sempre, renaixent com l'estrella del Matí i posteriorment adoptant el nom de Quetzalcóatl, que vol dir serp emplomallada o serp de plomatge bonic.
Els Maies van adoptar a Quetzalcóatl com a deïtat doncs fins allà va portar els seus coneixements i la seva cultura sorprenent, col·locant el nom de Kukulcan, que vol dir el mateix, serp emplomallada o Votàn (que ha d'haver estat el seu nom real) i van rebre d'ell els més alts i savis coneixements tant religiosos com polítics i artístics.


Es diu que els Tolteques, nahoas i Maies van  deïficar-lo i van col·locar el seu símbol en tots els palaus, monuments i temples de la zona Maia i Mesoamericana, a on encara es pot veure, en record i veneració d'aquest savi, que segons la tradició maia, va pujar al panteó i es va convertir en l'estrella Venus, que també és així identificat per alguns arqueòlegs.

Ara bé, quan les hosts hispanes van arribar a les terres de Veracruz al comandament del capità extremeny Hernán Cortés, i segons ens explica en les seves cròniques Bernal Díaz del Castillo, van trobar-se amb una gran sorpresa que relata el soldat cronista que arribats a les costes del que seria La Nueva España, l'Emperador Moctezuma va enviar uns tendils portant regals, or i joies i molts rics presents que lluny de fer que Cortés tornés proa a la mar, va tornar-lo més ambiciós. Un d'aquests tendils en veure que un dels soldats de Cortés tenia un casc de llautó que brillava al sol, va demanar veure-ho, dient que feia molts i molts anys, havia arribat a la Gran Tenochitlán un home ros, barbat i blanc, portant un casc semblant; que al marxar els hi havia regalat i els sacerdots el col·locaren al cap de l'ídol representatiu del Déu Huitzilopochtli. Va demanar que se li prestés el casc per comparar-lo amb el que tenia posat el seu Déu.

Resultant que el casc daurat que tenia el Déu, era igual al del soldat hispà, només que tenia a banda i banda uns ornaments a l'estil dels cascs víkings.

Aquell tendil no tan sols va portar davant Hernán Cortés el casc daurat, sinó també a un home blanc, alt, barbut, ros que s'assemblava molt al conqueridor, dient que el seu nom era Quintalbor, que de cap manera és nom mexicà, maia o corresponent a cap de les llengües que es parlaven en el Nou Món. Però en lloc d'examinar detingudament el casc i si ho van fer no va ser consignada en cap de les cartes de relació, no varen fer cap cas fins al punt que la presència  d'aquell home barbut, ros i blanc idèntic al senyor Hernán Cortés, al grau de semblar seu fill o el seu bessó i que des d'aquest moment el van anomenar Don Cortés, va ser motiu de broma escarni.

En arribar els conqueridors a la fabulosa Ciutat de Tenochtitlán, sacerdots i principals parlaven d'un home ros i barbut semblant a ells, que feia molts anys havia estat entre ells i els havia predit que un dia arribarien al país homes barbats i amb armes poderoses per als tirans.

Moctezuma, que segons ens explica la història era un monarca poruc, pusil·lànime, va creure que amb l'arribada d'Hernán Cortés i la seva gent es complia la profecia i gairebé va deixar en mans d'aquell grapat d'homes, que eren carn de forca, el destí dels seus regne, del seu imperi.

Encara no sabem del cert si Quetzalcoatl va ser aquell misteriós home barbut, possiblement nòrdic, que va deixar com a record seu casc de víking, en aquells moments  es creu que a Europa no es posseïa la cultura i els coneixements numèrics i astronòmics que posseïen els maies. El mite i la llegenda s'entreteixeixen en un ordit impenetrable i es confonen a causa dels estudis antropològics i arqueològics fets sota premisses qüestionables per fonts foranies.

Potser Tollan si va tenir un governant savi i bo al que van anomenar Quetzalcoatl, fill de Chimalma i el Rei-Déu Mixcoatl, però també és molt possible que els sacerdots i astrònoms de llavors, en observar el cel en la forma en què ho feien, descobrissin que el món, el seu món, formava part de la Via Làctia, d'aquesta enorme galàxia que avui coneixem i de la qual formem part a la qual donaven per nom Ixtacmixcoatl que vol dir "serp esquitxada de pedres precioses o estels", serp incrustada de diamants.  D'aquí que li adjudiquessin el nom de Quetzalcoatl, serp de plomes belles, difonent el seu culte als habitants de Mesomèrica i que en els seus magnífics temples esculpiren els seus símbols, reverenciant-lo com a deïtat.